Treball, Òrgan central del PSUC, 20 diciembre 1976

Proletaris
de tots

els paisos:
uniu:vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 460

Barcelona, 20 de desembre de 1976

Preu: 10 pessetes

DESPRES DEL REFERÈNDUM

LLIE

ESTATUT

Ha passat el referèndum i ha passat
amb la desfeta dels "ultres", amb un
elevat percentatge d'abstencions i amb
molts vots afirmatius que, tal com el
mateix govern presentà la campanya, han
estat vots a favor de la democràcia. El
referèndum ha passat, però els proble-
mes del país resten dammt la taula.
Ara caldrà dimpogar al govern Les set
condicions de l'oposició, condicions
que, per'a nosaltres, els catalans, te-
nen im significat inequívoc: lliber-
tats, amietia i Estatut d'autonomia.

"Vota et, vota democràcial",deia el ma-
teia que manava carregar impunement con

tra els céiutadans, com Lluts Hernando
del Pozo, quan comentava pacíficament,
el migdia del dia 12,al paeseig de Sant
Joan, el dret a l'abatenció. Aquest ho-
me, senyor Martín Villa, ha perdut mn
ull. Com ho justificarà voste2

ERIAL /:
ISTIA

4

————
Poe Z Q

Mataró: manifestació per l'amistia

dia
ni Li RS A
JE , El
pi NE
ri

$ tec A
PEE

t

ga a

EL POBLE VOL LA DEMOCRÀCIA

El mateix dia del referèndum, cap al
vespre, uns sis mil treballadors de
Seat es van reunir en assemblea el camp
de futbol de les "viviendas de Seat"
per prestar suport a des negociacions
del conveni col,lectiu. Era tot un sim-
bol: mentre es disparaven les primeres
valoracions triomfalistes del govern
entorn. dels
tien els primers comentaris del poder a
l'estil de "el pueblo con la reforma" i
"el gobierno reforzado", Una imponent.
assemblea de la primera fàbrica de Cata
lunya i de tot Espanya posava de mani-
fest una altra realitat. Feia ben palès
que el referèndum no deturava les llui-
tes Obreres di populars di advertia els
interpretadors de pa sucat amb oli que
no s'aventuressin a fer apreciacions
massa eufòriques.

Però el símbol no acaba ací.' En dis-
soldre's l'assemblea, la columna obre-
ra, formada pels sis mil treballa-
dors que abandonaven el políesportiu,
va passar per davant d'un col.legi
electoral que ja tancava portes úi on
uns quants funcionaris de bigotet ben
retallat es preparaven a fer el recomp-
te de vots. La xiulada va ser de pro-
nòstic reservatl Alguns dirigents van
haver d'intervenir, àdhuc, 77:7qué algun
dels treballadors,que estaven indignats

. per la "farsa democràtica" contraposada

a la dura realitat de la negociació
d'un conveni en què l'empresa fa tot el

resultats, mentre se sen-

possible per abocar els treballadors al
laude, no tirés alguna pedra contra les
improvigades oficines electorals.

La classe obrera vol llibertat. És
Cert, en termes generals, per a tot Es-
panya, on les xegions di nacionalitats
més industrialitzades presenten un per-
centatge d'abstencions més important
que la mitjana del país. 1 és evident
per a Catalunya, on l'abstenció ha es-
tat destacadíssima a Barcelona capital.
Podem dix que de cada tres barcelonins,
se n'na abstingut un, ço que suposa una
autèntica victòria democràtica si hom
té en compte la desigualtat de mitjans
de què han disposat els partidaris de
la votació afirmativa -el govern amb
tot l'aparell estatal i una presència
aclaparadora a tots els mitjans de co-
municació- di els partits de l'oposició
democràtica, que han propugnat una abs-
tenció activa a cops de cartells engan-

(Passa a la pàg. seguent)

treball

LA XXIV PERMANENT DE L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA

AMB LA "COMISSIÓ DELS 9"

La ratificació de les gestions de Josep Benet i Jordi Marsal, que repregentaren
l'Assemblea de Catalunya a la remió de Madrid que va acordar designar la "Comia-
sió dela 9" per a negociar amb el govern, ú el llançament de la campanya "Volem
l'Estatut", 8ón els acords més importants de la XXIV Permanent de l'Assemblea de

20-X11-1976

EL POBLE V
LA DEMOCRÀCIA

(ve de la pàgina anterior)

xats per militants i de fulls repartits
de mà en mà. L'èxit de l'abstenció, a
Catalunya en general úi a Barcelona en
particular, té una significació encara
més .encoratjadora per al futur -és a
dir, per a les properes eleccions- si
tenim en compte que només els partits
d'esquerra han fet campanya per l'abs-
tenció mentre que molts partits del
Consell s'inhibien -és a dir, facilita-
ven, de fet,que els seus seguidors fos-
Sin víctimes de la intensa campanya pro
pagandística- i àdhuc alguns defensaven
la participació. No és, doncs, cap dis-
barat dir que un barceloní de cada tres
ha seguit les orientacions dels partits
d'esquerra. Podem dir que, afegint-hi
els vots en blanc que suposen, en a-—
quest cas, la mateixa intenció que
l'abstenció, un 40 per cent de la po-
blació barcelonina , s'ha manifestat per
la ruptura.

A aquesta primera conclusió, que cal-
drà confirmar a la llum de dades defi-
nitíives a nivell comarcal 4 de pobla-
ció, cal afegir-hi la significació tan
important que té per a Catalunya el fet

que les "províncies" més abstencionis-
tes siguin: les de les nacionalitats
oprimides de l'Estat. Destaca Guipús-

coa, amh més d'un 55 per cent d'absten-
ció, i Biscaia, amh prop d'un 47. Però
també Navarra, on l'abstenció ha estat
pràcticament tan elevada com a Barcelo-
na-província, Tenerife, amb un 32'4 per
Cent i, tamhé, Orense, Pontevedra i La
Corunya, que passen del 30 per cent
d'abstenció. Les dades, per molt mani-
pulades que estiguin, donen una idea
clara de la incapacitat del govern per
fer valer la seva estratègia a Galícia,
Eusxadi i Catalunya. Una altra conclu-
sió provisiqnal de gran significació i
que suposa, més enllà del referèndum,
la dificultat de les classes dominants
espanyoles per cercar un suport a la
seva política en aquestes tres naciona-
litats. .

Diuen que ha votat més del 70 per

cent del cens electoral. Suposem-ho.
En tot cas, és ben cert que "el poble
vol votar" i que molts ciutadans han

anat a lef urnes perquè el règim ha es-
tat, durant quaranta anys, la negació
de tota pràctica democràtica. Però nin-
gú no pot interpretar els remultats de
dimecres, dia 15, com un suport al con-
tínuigme. Com deia Gregori López Rai-
mundo, en una enquesta d'urgència al
Biario de Barcelona,
donat, majoritàriament, a la democràcia
Que propugnem ela qui ens vàrem abete-
MEL",

el et ha estat '

Catalimya celebrada ahir a. Barcelona.

La sola celebració de la vint-i-qua-
trena Permanent de
talunya, conté un element d'indubtable
vàlua política. Des de la primera ses-

sió, l'A. de C. havia celebrat 12 Per-
manents fins a la fi del 1975. Dotze
més, per tant, s'han celebrat dins de

l'any que acaba. Un testimoni impres-
sionant de l'acceleració general que la
vida política del país h' sofert i, al
mateix temps, "'evidència del protago-
nisme de l'Assemblea durant. uns mesos
que han vist grans mobilitzacions de
masses i fer-se entorn seu una unitat
Cada vegada més ampla. La cosa que al-
guns han començat a qualificar de cri-
si profunda de l'Assembleadno es com-
prèn si no és en relació al conjunt de
la vida política de Catalunya i concre-
tament en relació a l'altra gran ins-
tància unitària que és el Consell.
Aquest, en bona part, ha deixat de com-
plir els fins per als quals fou creat:
no ha sabut obrir-se a 'les forces que
la nova realitat política reconeixia.Ha
practicat un afllacionisme perillós i
sovint no ha tingut els reflexos i l'a-
gilitat necessàries. L'Assemblea, en

part per la situació del Consell , ha
reaccionat —de vegades abandonant l'ac
ció i l'actitud que li corresponia i ha
manifestat una clara tendència —y—en
diferents ocasions i temes- a la radi-
calització, a la qual no és aliena la
presència dintre seu de grups sense
gairebé cap incidència real en la vi-
da del país. Aquesta presència ha por-
tat també l'Assemblea a una situació
delicada en la qual, fins i tot, una
decisió de la Permanent -àrgan on la
presència dels partits es contrasta amb
la de les assemblees territorials i al-
tres ens representatius de sectors so-
cials i de masses -ha estat anul.lada
secretariat. Fets com aquest,
l'Assemblea en una posi-

per un
col. loquen

l'Assemblea de Ca-

ció falsament avantguardista i la sepa
ren de la realitat del país úi de les
aspiracions comunes, unitàriament asso-
lides per la immensa majoria del poble.
Es en aquest quadre on cal examinar la
darrera Permanent. Sens dubte, és po-
sitiu clarificar certes questions i
concretament les de representativitat

i de procediment. Però el més important
és el fet de reconsiderar el contingut
i les decisions de la darrera reunió
del Secretariat. Per nosaltres l'Assem-

blea de Catalunya pot i deu intervenir

en la comissió oberta de partits, a
partir de la qual s'ha nomenat Jor-
di Pujol per representar Catalunya i
intervenir en la "Comissió dels 9". El
contrari significaria reincidir en pos-
tures aillacionistes i,en darrer terme,
privar Catalunya, a l'hora de la in-
defugible negociació,del pes, del pres-
tigi i de l'autoritat que ha adquirit
l'Assemblea.

Cal també assenyalar que posar l'ac-
cent des de l'Assemblea en una campa-
nya entorn a l'Estatut, equival a re-
trobar l'esperit fundacional de l'As-
semblea i a reviure'l en un moment en
què les condicions han madurat molt,
Significa, també, dotar-nos d'una eina
de treball per a la nova situació polí-
tica oberta després del referèndum i
que indubtablement va envers unes fites
electorals.

Allò que és cert, en tot cas, és que
la XXIV Permanent ha estat una fita de-
Cisiva per a la vida de l'Assemblea. O
practicar una política realista i ope-
rativa o limitar-se a un testimoniatge
més O menys radical sobre els desit-
jos impacients i benintencionats d'uns
quants: 5

P. Fa

'tencions

La derrota aplanadora dels "ultres"
és, sens dubte,el tret més significa-
tiu del referèndum del 15-D. Amb un
percentatge del 2,6 per cent a nivell
d'Espanya di del 2 per cent a nivell de
Catalunya, els sectors bunXerians han
restat reduits a allò que en realitat
representen: una minoria insignificant
de la població. dPodrà dir el govern
amb aquestes dades que si no restitueix
al poble les llibertats és perquè els
"ultres" no ho permeten7

Una altra característica important
del 15-D és l'elevat percentatge d'abs-
(5.158.840 a tot Espanya, a
Catalunya, 983.804), molt significatiu
Si tenim en compte el marc polític ge-
neral -manca de llibertats polítiques,

GREGORI LÓPEZ RAIMUNDO

unfsi"ala
democràcia

I Gregori López Raimundo ha fet al
diari AVUI la seguent declaració:

"Els reeultats del 0 referèndum
8emblen coincidir amb el que havia
previst -o decidit- el Govern. Pe-
rò qualeevol persona que vagi pas-
8an ahir per un col.legi electoral
acceptarà difícilment la validesa
dels tantes per cent que 8'ammetien.
Jo tinc, per simple casualitat, da-
des directes d'un col.legi, que són
així: Censats, 2.376, votants, 751,
àbetencions, 1.624. Ele vots es dis—
tribueixen així: 11 no, 29 en blanc,
711 at. L

VEl cens d'aquest col. legi, situat
a la urbanització Parc de la Vall
d'Hebron, no éa de majoria obrera,
sinó de capes mitges. Es pot deduir,
per tant, que en els barris populars
l'abstenció probablement fou major.

UT encara que fogein autèntiques
les xifres oficials, caldria desta-
car per dammnt de tot, la insignifi-
eència dels "nos" que invalida ela
arguments que els reformistes esgri-
meixen que "el búnter no permet" eg-
tablin des d'ara les llibertats que
reclama l'oposició. Si es té en comp
te, a més, que el govern no ha per-
mès de defensar lliurement l'absten-
ció i que ha recomanat el "at amb
tote els mitjans al 8eu abast, "per-
què a'exerceixi la sobirania popu-
lanl, es pot arribar a aquestes con—
olugions:

nq, Que el "et" majoritari no. ha

onat al continuisme que prac-
o govern, ainó a la democràcia
que promet ú, que propugnen els qui
e8 van abatenir.

n e ai el govern interpreta
qae els reaultats del refe-
nèndum, haurà d'acceptar les nago-
eiaoions i leg set condicions que li
proposa la comissió dels nou, l'a-
plicació de les quals permetria avan
çar cap a 1m88 eleccions lliures de

sardeter constituent. "

CE gi pq
-n dP Rem areas
mm 4 . 4

GUANYAR LA LLIBERTAT

pressió governamental a favor del "gí"
als mitjans de comunicació, repressió
sistemàtica contra els qui propugnaven
l'abstenció...- i les coaccions concre-
tes a què han estat sotmesos bona part
dels electors —amenaces de ""retallar"
Sous i de dificultar certs tràmits ad-
ministratius si no es presentava el
certificat de vot, abonament de quatre

. "hores extra" per les empreses, etc.-,

així com la manca de credibilitat d'un
escrutini realitzat sense cap control.
Qualsevol ciutadà pogué observar, dime-
cres 15, com molts col.legis electorals
restaven buits, i la mateixa premsa ha
ofert testimonis -fins i tot gràfics-

del fet que una part dels funcionaris

governamentals havien après les tècni-
ques manípuladores del "fragarèndum' de
1966. Testimonis de nombrosos pobles de
Catalunya expressen prou clarament l'a-
bast de les pressions i coaccions. I
que ningú no es confongui: en aquest
referèndum, gairebé tots els qui s'han
abstingut ho han fet, no per panxacon-

tentisme o indiferència, sinó per com-
promís amb la democràcia. Els panxacon-

tents i els abúlics, per fugir d'embo-.

lics, han votat sí, contràriament al
que passa en les consultes electorals
lliures, que el govern ha pretés de com-'
parar amb la del dia 15 per tal de mi-—
nimitzar l'elevat percentatge absten-
Cionista. El fet que gairebé el 90 per
Cent dels espanyols residents fora d'Es

panya s'hagin negat a votar -i no pas

perquè se n'inmhibeixin sinó perquè te-
nen més llibertat- és ben significatiu.

Certs sectors polítics s'han apres-
sat a assenyalar —cosa que no ha fet ni
el senyor Suérez- el rotund triomf del
govern. Però els setze milions d'espa-

nyols que han votat sí, úhan votat re-

alment a favor de la reforma2 Només una
interpretació grollera dels resultots
podria portar-nos a acceptar com a và-
lida aquesta conclusió. El sí majorita-
ri no és un aval al continuisme, sinó a
la democràcia que promet el govern re-
formista i propugna l'oposició. Una bo-
na part dels "sí", en el context en què
ha tingut iloc la consulta electoral,
són vots a fàvor de la democràcia i de
la sobirania popular, eixos de la dema-
gògia pre-electoral del reformisme.

1 ara què2: El referèndum ha passat,
els problemes del país resten damunt de
la taula. Un d'ells, la crisi econòmi-
ca, d'una gravetat que ningú no desco-
neix, esdevindrà dramàtica dintre de
poc després de la nova puja dels crus.
Un altre, el de la violència dels "ul-

tres" i de sectors marginats de dubtosa
identitat política, pot dur el país cap
a un atzucac.

-,. Y

cd, Diamaió
SOCI NIOTAR

: fugible del govern.

Si el govern, ambriagat per una in-
terpretació forçada del resultat del
referèndum, retarda més la negociació
amb l'oposició, tot xiuxiuejant a cau
d'orella promeses de democràcia 1 ajor-
nant, de fet, com fins.ara, l'exercici
de la veritable llibertat: sí continua
pretextant pressions indefugibles de la
ultra-dreta per justificar els entre-
bancs a la normalització del país i la
tolerància discriminada, -si continua
oposant-se a l'exercici de l'autonomia
de les nacionalitats espanyoles, no hi
haurà cap possíbilitat d'establir una
nova etapa de convivència i reconcilia-
ció en la vida del nostre país. I la
responsabilitat del govern arrossegarà

5
$
È
8
EN
È
3
$
8

la monarquia. Perquè per a resoldre els
problemes d'Espanya no hi ha cap altre
Camí que la llibertat.

Però si el govern interpreta correc-
tament els resultats del referèndum,
haurà d'acceptar Ja negociació i les
set condicions que proposa l'oposició
per la realització d'unes eleccions
lliures: reconeixement de tots els par-
tits polítics i organitzacions sindi-
cals: reconeixement, protecció i garan-

. tia de les llibertats polítiques, dis-

solució de l'aparell del Movimiento,
amnistia, utilització equitativa dels
mitjans estatals de comunicació de mas-
ses: negociació de la llei electoral i
Control democràtic de les eleccions, i,
reconeixement d'institucionalitzar po-
líticament les nacionalitats i regions
de l'Estat. espanyol.

Facilitar l'acompliment d'aquestes
condicions és una responsabilitat inde-
Si no fa atenció a
aquesta responsabilitat, les eleccions
legislatives anunciades per dintre de
pocs mesos tindran el valor d'una parò-

: dia que no servirà per a legitimar nin-

gú. Molt més si tenim en compte que
prop de 22 milions d'electors —es pot
dir que gairebé tots els qui no 0 han
votat "no" en al referèndum- volen elec
cions lliures 4 per això mateix no es-
tan disposats a avalar una paròdia d'e-
leccions. :

Aconseguir les set condicions és tam
bé responsabilitat de l'oposició.Aques-
ta ha donat proves de flexibilitat i
responsabilitat. JI no pot fer més con-
cessions substancials sense renunciar
al que ha de ser avui l'objectiu cen-
tral de tot el poble: les llibertats
polítiques. Cal subratllar-ho perquè el
govern —que ha reaccionat amb mètodes
purament franquistes a la roda de prem-
sa de Santiago Carrillo- continua entes
tat a dividir l'oposició, tot mantenint
els comunistes i altres sectors de l'es
querra en la categoria que, arbitrària-
ment, ens ha assignat Martín Villa: la
dels il.legals no legalitzablam.

(Passa a la pàg. segllent)

Pàgina 4

DESPRÉS DEL REFERÈNDUM

GUANYAR LA LLIBERTAT

(Vè de La pàg. anterior)

Els comunistes —que en la campanya
per l'abstenció hem fet passes endavant
molt importants en la imposició de fac-
to de la nostra legalitat- exigim la

legalització de tots els partits sense '

exclusions. JI no acceptaríem de dis-
fressar-nos ni assumiríem cap camuflat-
ge per tal de poder treure el nas ver-
gonyantment en les properes eleccions.
Quan hom diu que "caldria trobar la ma-
nera que els comunistes hi participes-
sin sense necessitat de legalitzar-los"
els comunistes contestem: la llibertat
és indivisible. O n'hi ha per a tothom
O no és llibertat. I estem disposats a
conquerir-ia. Per això anirem a les
eleccions. I ho farem sense amagar la
nostra personalitat,des de la legalitat
si se'ns legalitza o imposant la nostra
. presència si hom pretén mantenir-nos en
la il.legalitat.

dPodem, els comunistes, anunciar el
nostre propòsit d'anar a les eleccions

Si encara no hi ha cap garantia de lli-

bertat2 éNo serà fer-li el joc al re-
formisme, renunciar a la democràcia2

La raó de la nostra decisió rau en
el fet que examinàvem al darrer número
de "Treball": el terreny de joc en què
ens movem avui és el terreny de la re-
forma: assolir els objectius de la rup-
tura exigeix, en les noves condicions,
col.locar en el lloc central el combat
per la llibertat tal com ha estat ex-
pressada per l'oposició en la proposta
de les set condicions. Renunciar prè-
Viament a la consulta electoral seria
tant com deixar al govern la iniciati-
va, mantenir una actitud purament tes-
timonial, que podria semblar més "pura"
però que faria el joc als qui pretenen
aillar-nos de l'escena política i re-
duir la nostra incidència en les mas-
ses. Cap força política pot ignorar, i
tampoc les forces revolucionàries, que
la batalla política no té lloc en el
terreny escollit per l'oposició, sinó
en el terreny de la reforma i, més con-
cretament, en el terreny de les elec-
cions de la reforma. Una política rea-
lista reclama dels revolucionaris de
tenir en compte la correlació de for-
ces. JI quan gairebé totes les forces
polítiques del país, i també les forces
democràtiques, han anunciat ja el seu
propòsit de concorrer a les eleccions i
han orientat, de fet, la seva pràctica,
abans ja del referèndum, a preparar les
eleccionsy: quan el conjunt de l'oposi-
Ció ha refet - la seva unitat al voltant
de l'objectiu de garanties democràti-
ques per a 3 les eleccions i, sobretot,
quan apareix amb tanta claredat com ara
la possibilitat d'aconseguir aquestes
garanties, els comunistes no podem re-
nunciar a situar-nos en la perspectiva

electoral si volem contribuir decisiva-'

ment a guanyar la llibertat.Si aquestes
garanties no fossin aconseguides, no
avalarem una farga electoral, per ben
. Vestida que la presentin. Peró això no
depèn tant del govern com de la decisió
de l'oposició 4 de la voluntat de les
masses. I orientarem la nostra campanya
electoral a empènyer la lluita de les
masges per tal d'aconseguir la lliber-
tat, l'amnistia 4 l'Estatut d'autono-
mia, que han estat, són i seran per a
nosaltres objectius irrenunciables.

JOAN BUSQUET

20-X11-1976

PER NADAL, TOTS
(o la urgència de l'2

Per a tots els ciutadans del nostre
país, la lluita per l'amnistia, com a
reconciliació a casa nostra, és un ob-
jectiu alhora irrenunciable ji urgent.
Per al govern Suàrez, després del refe-
rèndum, l'amnistia és una prova de foc,
la prova del seu caràcter, més enllà de
les buides declaracions democràtiques.
Per a nosaltres, la lluita per l'amnis-
tia és també un deure, és també una pro
va de credibilitat democràtica. No obli
dem les mobilitzacions del mes de fe-
brer, mostra de com el pou.e, més enllà
dels programe q.ítics, Vol l'amnistia
perquè aspira a la pau veritable, sense
revenges.

Aquest Nadal, la lluita per l'amnis-
tia esdevé especialment significativa:
d'una banda, fa un any que Lluís M. Xi-
rinacs es manté ferm a la porta de la
Model, com a denúncia visible d'un rè-
gim que usurpa expressions democràti-
ques, quan li convé, però que defuig la
veritable democràcia.

Hi ha, d'altra banda, la crida dels
familiars dels presos polítics: no hi
ha excuses per no lluitar per l'amnis-
tia, exigència de reconciliació total.
El Nadal del 1976 l'hem de convertir en
la festa del. retorn a casa de tots els

presos polítics, sense exclusions.

Per tal de donar suport a la campa-
nya "Per Nadal. tots a casa", "Treball"
ha entrevistat dos dirigents de l'Asso-
ciació d'Ex-presos Polítics,Guillem san
chez i doan Pons Rovira.

GUILLEM SANCHEZ

Guillem Sànchez respon:

- dPer què la campanya "Per Nadal, tots
a casa"t

— La campanya no és més que la conti-
nuació de la lluita per l'amistia, vna
de les constants en els darrerg temps
en els programes de la majoria dels par
tits i organiemes de l'oposició.Per les
maniobres reformistes del govern Suórez
ens va semblar més important que mai se
guin insistint en la petició de l'amís
tia sense exolusions.iQuè significc re-
ferèndum i eleccions, quan segueixen a
la presó centenareg de presos polttics2
A vegades tenim por que certs partits
de l'oposició no oblidin part dels ho-
mes que han fet possibles les actuals
concessions del règim.

- dQuin ressò ha tingut la campanya2

-— Rem rebut moltes adhesione, sobretot
d'associacions de veins i entitats ciu-
tadanes. No ens ha semblat detectar el
mateix grau d'interès en els partits i
les instàncies polttiques..,

- dCom veus la possibilitat d'una am-
nistia sense exclusions2

— Només serà poseible amb les grans mo-
bilitzacions populare, quan hi hagi mn
govern que no tingui reg a veure amb el
franquieme. En definitiva: Amb la ruptu
ra. No hi haurà veritable amúistia men-
tre durin les lleis típicament franquis
tes: 4 ens referim tant a Les d'inten-
eionalitat polttica com també a fets
com l'avortament, adulteri, sense obli-
dar els exiliats polítics ni els repre-
saliats laborale.

JOAN PONS ROVIRA

Entrevistem ara Joan Pons Rovira:

- Per Nadal tots a casa2 Per què2

a El 30 de juliol ens van parlar d'am-
nistia, però només era un muntatge pro-
pagandíetic des del poder. Un fraul Un
intent d'enganyar l'opinió pública, per
tenir-la mée ben disposada a acceptar
la reforma polttica.

Un del8e objectius de la nostra cam-
panya ha estat el de desgemmascarar pre-
cigament aquest frau.

- Ha tingut ressonància la campanya2

- Molta gent ha restat veritablement
sorpresa quan ha descobert que hi havia
un nombre tan gran de presoe polttice,

encara. Si no hagués estat pel referèn-

dim i per l'allau de prohibicions que
ena han caigut al dammt, la resgonàn-
eia de la crida hauria estat més gran.

- dQuines possibilitats hi ha d'aconse-
guir l'amnistia2

- Es diffotl respondre: depèn de les
intencions del govern. Si fossin certes
les seves promegsee d'anar cap a una re-
eonciltació nacional, tot projectant-se
cap al futur aen8e mirar enrere, no ui j

Llet

ra a tas ca a Bé SG aa a

els paisos:
uniu:vosl

TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 460 DE TREBALL CORRESPONDIENTE AL LUNZS, 13 DE

DICIEMBRE DE 1976

DESPUES DEL REFERENDUM

La total derrota de los "ultras" es, sin duda,el rasgo
més significativo del referéndum del 15-D. Con un porcenta-
je del 2,6 por ciento a nivel de Espaia y del 2 por ciento
a nivel de Cataluia, los sectores bunxerianos han quedado
reducidos a aquello que en realidad representan: una mino-
ria insignificante de la población. dPodrà decir el gobier-
no con estos datos que si no restituye al pueblo las liber-
tades es porque los "ultras" no lo permiten2.

Otra característica importante del 15-D es el elevado
porcentaje de abstenciones (5.158.840 en toda Espaia,en Ca-
taluna, 983.804), muy significativo si tenemos en cuenta el
marco político general -falta de libertades políticas, pre-
sión guhernamental a favor del "sí" en los medios de comuni
cación, represión sistemàtica contra los que propugnàbamos :
la abstención...- y las coacciones concretas a que han esta
do sometidos buena parte de lós electores -amenazas de "re-
cortar" sueldos y de dificultar ciertos tràmites administra
tivos si no se presentaba el certificado de voto, abonamien
to de cuatro "horas extra" por las empresas, etc.-, así co-
mo la falta de credibilidad de un escrutínio realizado sin
ningún control. Cualquier ciudadano pudo observar, mierco-
les 15, como muchos colegios electorales quedaban vacíos, Y
la misma prensa ha ofrecido testimonios —incluso gréficos-

del hecho de que una parte de los funcionarios gubernamenta
les habían aprendido las técnicas manipuladoras del "fraga-
réndum" de 1966. Testimonios de numerosos pueblos de Catalu
fia expresan muy claramente el alcance de las presiones y
Coacciones. Y que nadie se confunda: en este referéndum,ca—
si todos los que se han abstenido lo han hecho, no por in-
diferencia, sino por compromiso con la democracia. Los pere
zosos y los abúlicos, para huir de enredos, han votado sí,
contrariamente a lo que pasa en las consultas electorales
libres que el cobierno ha pretendido comparar con la del

día 15 para minimizar el elevado porcentaje abstencionista.

El hecho de que casi el 90 por ciento de los espafioles re-
sidentes fuera de Espafa se hayan negado a votar -y no por-
que se inhiban sino porque tienen més libertad- es bien sig
nificativo.

Ciertos sectores polficos se han aprestado a sefalar —co
sa que no ha hecho ni el sefor Suérez- el rotundo triunfo
del gobierno. Pero los 16 millones de espafoles que han vo-
tado sí, dhan votado realmente a favor de la reforma2. Sólo
Una interpretación burda de los resultados podría llevarnos
ha aceptar esta conclusión. El sí mayoritario no es un aval
al continuismo, sino a la democracia que promete el gobier-
no reformista y propugna la oposición. Una buena parte del
sí, en el contexto en que ha tenido lugar la consulta elec-
toral, son votos a favor de la democracia y de la soberanía
popular, ejes de la demagogia pre-electoral del reformismo.

€Y ahora qué7. El referéndum ha pasado, los problemas del
país quedan sobre la mesa. Uno de ellos, la crisis económi-

Lllò ElEGGI

Ca, de una gravedad que nadie desconoce, serà dramàtica den
tro de poco despues de la nueva subida de los crudos. Otro,
el de la violencia de los "ultras" y de los sectores margi-
nados de dudosa identidad política, pu. de llevar al país a
un callejón sin salida.

Si el gobierno, embriagado por una inte. oretación forza-
da del resultado del referéndum, retarda mé: la negociación
con la oposición,susurrando por lo bajo prome. 15 de democra
cia y aplazando, de hecho, como hasta ahora,el ejercicio de
la verdadera libertad, si continua pretextando presiones i-
neludibles de la ultra-derecha para justificar los obstàcur
los a la normalización del país y la tolerancia discrimina-
da: si continua oponiéndose al ejercicio de la autonomía de
las nacionalidades espafiolas, no habrà ninguna posibilidad
de establecer una nueva etapa de convivencia y reconcilia-
ción en la vida del nuestro país. Y la responsabilidad del
gobierno arrastrarà a la monarquia. Porque para resolver
los problemas de Espafia no hay otro camino que la libertad.

Pero si el gobíerno interpreta correctamente los resul-
tados del referéndum, habró de aceptar la negociación y las
siete condiciones que propone la oposición para la realiza-
ción de unas elecciones libres: reconocimiento de todos los
partidos políticos y organizaciones sindicales: reconoci-
miento, protección y garantía de las libertades políticas:
disolución del aparato del Movimiento: amnistia, utiliza-
ción equitativa de los medios estatales de comunicación de
masas: negociación de la ley electoral y control democràti-
co de las elecciones, y reconocimiento de institucionalizar
políticamente las nacionalidades y regiones del Estadó espa
fiol.

Facilitar el cumplimiento de estas condiciones es una
responsabilidad ineludible del gobierno. Si no atiende a es
ta responsabilidad, las elecciones legislativas anunciadas
para dentro de pocos meses tendràn el valor de una pardia
que no servirà para legitimar a nadie. Mucho més si tenemos
en cuenta que cerca de 22 millones de electores —se puede
decir que casi todos los que no han votado "no" en el refe-
réndum- quieren elecciones libres y por esto mismo no estàn
dispuestos a avalar una parodia de elecciones.

Conseguir las siete condiciones es también responsabili-
dad de la oposición, Esta ha dado pruebas de flexibilidad y
responsabilidad. Y no puede hacer més concesiones substan-
ciales sin renunciar al que ha de ser hoy el objetivo cen-
tral de todo el pueblo: las libertades políticas. Es necesa
rio (subrayarlo porque el gobierno -que ha reaccionado con.
métodos puramente franquistas a la rueda de prensa de San-
tiago Carrillo- continua empefado en dividir a la oposición,
manteniendo a los comunistas y a otros sectores de la iz-
quierda en la categoría que, arbitràriamente, nos ha asigna
do Martín Villa: la de los ilegales no legalizables. ze

'(pasa a la púgina siguiente.)

DESPUES DEL REFERENDUM

GANAR. LAS ELECCI ONES

(viene de la pégina anterior.)

dPodemos, los comunistas, anunciar nuestro propósito de
,ir a las elecciones si aún no hay ninguna garantia de liber
tad7.cNo serà haterle el juego al reformismo, renunciar a
la democracia2.

Los comunistas —que en la campaia por la abstención he-
mos dado pasos adelante muy importantes en la imposición de
hecho de nuestra legalidad- exigimos la legalización de to-
dos los partidos sin exclusiones. Y no aceptaríamos disfra-
zZarnos ni asumiriamos nigún camuflaje para poder sacar la
nariz vergonzosamente en las próximas elecciones. Cuando se
dice que "se tendría que encontrar la manera de que los co-
munistas participasen sin necesidad de legalizarlos" los co
munistas contestamos: la libertad es indivisible. O hay para
todos o no es libertad. Y estamos dispuestoa a conquistar-
la. Por eso iremos a las elecciones. Y lo haremos sin escon
der nuestra personalidad, desde la legalidaàd si se nos lega
liza o imponiendo nuestra presencia si se pretende mantener
nos en la ilegalidad.

La razón de nuestra decisión radica en el hecho que exa-
minamns en el pasado número de "Treball": el terreno de jue
go en que nos movemos hoy es el terreno de la reforma: con-
seguir los objetivos de la ruptura exige, en las nuevas con
diciones, colocar en el lugar central el combate por la li-

bertad tal como ha sido expresada por la oposición en la
propuesta de las siete condiciones. Renunc iar previamente
A la consulta electoral sería tanto como dejar al gobierno
la iniciativa, mantener una actitud puramente testimonial,
que podría parecer més "pura" pero que haría el jueç, . os
que pretenden aislarnos de la escena política y reducir
nuestra incidencia en las masas. Ninguna fi cza roléica pue
de ignorar, y tampoco las fuerzas revolucionarias, que la Té
batalla poltica no tiene lugar en el terreno escogido por

la oposición, sino en el terreno de la reforma y, més con-—

cretamente, en el terreno de las elecciones de la reforma.
Una poléica realista reclama de los revolucionarios tener
en cuenta la correlación de fuerzas. Y cuando casi todas

las fuerzas poléicas del país, y también le- fuerzas demo-
cràticas, han anunciado ya su propósito de oncurrir a las

elecciones y han orientado, de hecho, su practica, antes ya

dei referéndum, a preparar las elecciones, Cuando el conjun
to de la oposición ha rehecho su unidad alrededor del obje-
tivo de garantías democràticas para las elecciones y, sobre
todo, cuando aparece con tanta claridad como ahora la posi-
bilidad de conseguir estas garantias, los comunistas no po-
demos renunciar a situarmos en la perspectiva electoral si
queremos contribuir decisivamente a ganar la libertad,Si esi
tas garantías no fuesen conseguidas, no avalaremos una far-
sa electoral, por bien vestida que la presenten. Pero ésto
no depende tanto del gobierno como de la decisión de la opo
sición y de la voluntad de las masas. Y orientamos nuestra
campaiia electoral a empujar la lucha de las masas para con-
seguir la libertad, la amnistia y el Estatuto de autonomia,
que han sido, son y seràn para nosotros objetivos irrenun-
Cciables.

Joan Busquet,

REFERENDUM

EL PUEBLO QUIERE LA DEMOGRACIA

El mismo día del referéndum, por la tarde, unos seis mil
trabajadores de Seat se reunieron en asamblea en el campo
de futbol de las "viviendas de Seat" para respaldar las ne-
gociaciones del convenio colectivo. Era todo un símbolo:
mientras se disparaban las primeras valoraciones triunfa-
listas del gobierno sobre los resultados, mientras se escu-
chaban los primeros comentarios del poder al estilo de "el
pueblo con la reforma" y "el gobierno reforzado", una impo-
nente asamblea de la primera fàbrica de Cataluna y de toda
Espafia ponía de manifiesto otra realidad. Dejaba bien paten
te que el referéndum no detenía las luchas obreras y popula
res y advertía a los interpretadores de "pa Sucat amb oli"
que no se aventurasen a hacer apreciaciones demasiado eufó-
ricas.

Pero el símbolo no acaba aquí. Al disolverse la asam-
blea, la columna obrera, formada por los seis mil trabajado
res que abandonaban el polideportivo, pasó por delante de
un colegio electoral que ya cerraba sus puertas y donde u-
nos cuantos funcionarios de bigotillo bien recortado se pre-
paraban a realizar el recuento de votos. La silbada fue de
pronóstico reservado. Algunos dirigentes tuvieron que inter
venir, íincluso, porque alguno de los trabajadores, que esta
ban indignados por la "farsa democràtica" contrapuesta a la
dura realidad de la negociación de un convenio en el que ia
empresa hace todo lo posible para abocar a los trabajadores
al laudo, no tirase alguna piedra contra las improvisadas O
ficinas electorales.

La clase obrera se ha abstenido. Es cierto, en términos
generales, para toda Espafia, donde las regiones y nacionali
dades més industrializadas presentan un porcentaje de abs-
tenciones més importante que la media del país. Y es eviden
te para Catalufia, donde la abstención ha sido destacadísima
en Barcelona capital y en las comarcas del cínturón obrero,

' pobladas esencialmente por trabajadores de 'la industria Yy
de los servicios, muchos de los cuales estabàn en lucha o
acababan de salir de ella. De cada tres barceloneses se ha
abstenido uno, cifra que supone una auténtica victoria demo
cràtica si se tiene en cuenta la desigualdad de medios de
que han dispuesto ios partidarios de la votación afirmati-

Va -el gobierno con todo el aparato estatal y una presencia
dbrumadora en todos los medios de comunicación- y los partí I
dos de la oposición democràtica, que han propugnado una abs /

tenc.un activa a base de carteles pegados por militantes y

de hojas repartidas de mano en mano. El éxito de la absten-
ción, en Cataluia en general y en Barcelona en particular,
tiene una significación todavia més alentadora para el futu
ro -es decir, para las próximas elecciones- si tenemos en —
Cuenta que sólo los partidos de izquierda han hecho campana
por la abstención mientras que muchos partidos del Consell
se inhibian —es decir, facilitaban, de hecho, que sus segui
dores fuesen víctimas de la intensa campana propagandísti-—
ca- e incluso algunos defendían la participación. No es,
pues, ningún disparate decir que un barcelonés de cada tres
ha seguido las orientaciones de los partidos de izc. verda.
Podemos decir que, incluyendo los votos en blanco q..3 supo-
nen, en este caso, la misma intención que la abstención, un
40 por ciento de la población barcelonesa se ha manifestadg
por la ruptura.

Esta primera conclusión, que necesitarà4 confirmarse a la
luz de datos definitivos a nivel comarcal y de población,
hay que afadir la importante signjficación que tiene para
Cataluia el hecho de que las provincias més abstencionis-
tas sean las de las nacionalidades oprimidas del Estado.Des
taca Guipúzcoa,con més de un 55 por ciento de abstención, y
Vizcaya, con cerca de un 47. Pero también Navarra, donde la
abstención ha sido practicamente tan elevada como en Barce-
lona-provincia, Tenerife, con un 32'4 por ciento y,también,
Orense, Pontevedra y La Corufia, que pasan del 30 por ciento
de abstención. Los datos, por muy manipulados que estén,dan
una ídea clara de la incapacidad del gobierno para hacer va
ler su estrategia en Galicia, Eushadi y Catalunya. Otra con
clusión provisional de gran significación y que supone, més
allà del referéndum, la dificultad de las clases dominantes
espafolas para buscar un respaldo a su política en estas
tres nacionalidades.

Dicen que ha votado més del 70 por ciento del censo elec
toral, Supongàmoslo. En todo caso, es bien cierto que "el
pueblo quiere votar" y que muchos ciudadanos han ido a las
urnas porque el régimen ha sido, durante cuarenta afos, la
negación de toda pràctica democràtica. Pero nadie puede in-
terpretar los resultados del miercoles, día 15, como un apo
yo al continuismo. Como decía Gregori López Raimundo, en

a encuesta de urgencia al Diario de Barcelona, "el Sí ha
sido dado, mayoritàfiamente, a la democracia que propugna-

mos: los que nos abstuvimos"..

'

h

sa

NI

i

4li

A CASAI

mnistia )

queda cap altra alternativa Bi no és
l'amnistia.

No és cap secret: en Lluís M. Xiri-
nacs suporta des de fa un any la tensió
de la lluita oberta,al carrer, per l'am

20-X11-1976

AIS
CO) 8)
CSIC ICV
- t
RS
nt EL P:

nistia total, sense exclusions. Tot un
any, en el qual la policia no li ha es-
talviat cops,ni detencions el govern de
la monarquia, ni presó, ni provocacions
l'extrema dreta. Un any sense ni un dia
de pausa (els presos tampoc no fan va-
cances, ens dirà),un any que ha conver-
tit un tros del carrer Entença en un oa
Si de llibertat: des dels nanos de les
escoles fins als familiars di advocats
dels mateixos presos... són molts els
qui, diàriament, visiten Lluís M. Xiri-
nacs i els captaires que l'acompanyen.

Des de les pàgines de "Treball", ve-
lem recollir alguns fragments de la cri
da de Xirinacs als cristians, 1 també
"als germans comunistes":

"Sabem tota bé que l'amistia és la
reconciliació a casa nostra. Sabem totes
bé que es vol una amistia estrictament
imparcial que resolgui definitivament
ele enfrontaments derivats de la guerra
civil." "La nostra respongabilitat és'
immensa en aquests moments: PER NADAL
TOTS A CASA. Aquest és el crit unànime
dels familiarg dels presos polítics en
la geva nova campanya per l'amiístia."

NOTES SOBRE LA HEGOCIACIÓ COL.LECTIVA A BARCELONA

" per les abstencions, fins

Pàgina 5

ASSEMBLEA DE CATALUNYA

dd. eta
el "si"vol
- à é: -
dir canvi

El searetariat de la Comiasió Pe
manent de l'Asgemblea de Catalunya
8'ha reunit en 8eggió ordinària i,
davant els regultata del referèndum,

ha acordat de fer públio aquest co—
municat:

"L'Assemblea de Catalunya denun-
cia el caràcter antidemocràtic del
referèndum, que s'ha posat de màni-
fest sobretot en la discriminació i
la repressió, àdhuc amb ferits i de-
tinguts, que ha sofert la campanya
per l'abstenció, en la manipulació
de l'opinió pública feta a través de
la utilització abusiva dels mitjans
de comunicació í en la manca de con-
trol dels resultats.

"L'Assemblea de Catalunya vol re-
marcar públicament el nombre assolit
i tot en s
les valoracions oficials,i la volun- 7
tat de canvi ' democràtic expressada
per la majoria dels vots favorables
al "sí". A més, el secretariat de
l'Assemblea, que valora com un fet
extraordinàriament positiu el fracàs
rotund de les posicio.us ohertament
feixistes a favor del "no", reafirma
una vegada més que només hi haurà
democràcia autèntica quan hàgim acon,
seguit l'amnistia total, les lliber-
tats sense exclusions i l'Estatut
d'Autonomia." :

CONVENIS i SINDICALISME UNITARI

Els convenis s'han presentat amb se-
gell d'urgència -els lO diest- i sol-
liciten un lloc prioritari en l'agenda,
ja apretadíssima, de la classe obrera:
Constitució de sindicats, referéndum...

Si bé la lluita per la negociació
col.lectiva no assoleix els nivells
d'altres moments, cal dir que no es pot
fer una valoració justa només a base
del nombre d'hores de vaga a cada lloc,
4 menys encara quan l'acció sindical
comença a plantejar-se en termes dife-
rents. dEs que potser podem comptabi-
litzar a part la vaga del 12 de novem-
bre de les lluites reivindicatives par-
ticulars2 O comencen a formar un tot2
dNo reflecteixen una estratègia sindical
més madura2

1l- PLURALITAT SINDICAL I SINDICALISME '

UNITARI. É
—————

El repte dels convenis en moments
difícils ha estat recollit amb la ur-
gència necessària. Cal constatar —i els
treballadors ens ho retornaran capita-
litzat- que el Partit i les Comissions
Obreres, altre cop, han ballat amb Ja
més lletja. S'han posat al capdavant
dels problemes. En alguns casos fins i
tot amb un cert abstencionísme d'altres

forces sindicals davant d'un panorama
negociador inquietant.

Les Comissions Obreres, abocades dar

rerament en el treball, absolutament
prioritari, de construir el seu sindi-
cat, s'han compromés decididament en la
lluita per arrencar millores jimmedia-
tes.

1 no és pas poc el que siha fet.

En l'ordre dels resultats materials,
Cal anotar les ofertes forçades a Mevo-
sa (més de 5.600 ptes.), Harry Valxer
d'Infanta Carlota (6.000 ptes.), els
transports
Macosa... sobretot si tenim en compte
que es partia de contra-propostes pa-
tronals extremadament baixes, a l'empa-
ra de la congelació. És veritat que en

altres casos s'ha anat al laude: Maqui-
nista, Gispert, Josa, però no ho és pas
menys que els càlculs empresarials han
sofert una rebolcada singular en un
Ba estat

punt clau: el pacte social,

Ds

Es:

(més de 70.000 ptes. l'any).

rebolcat el d'Olivetti i se n'han re-
butjat d'altres, acompanyats de tempta-
dores ofertes en moments de crisi, a
Standard i Pegaso. Està fracassant tam-
bé l'intent, seriós, de traslladar els

. augments a les primes (Seat, Olivetti),
. d'augmentar els ritmes

i lligar el mo-
viment obrer.

Ha estat comuna,pràcticament en tots
els casos, la participació dels treba-
lladors a nombroses assemblees, dins i
fora dels centres de producció. Les co-
missions deliberadores elegides, en al-
guns casos, entre els càrrecs sindicals
representatius han assolit a bastants
empreses una nova dimensió: els treba-
lladors han elegit també,per a la nago-
ciació, representants sense cap mena de
càrrec, i les empreses sihan vist obli-

l gades a reconèixer-los. A Seat, Pegaso,
: 4--——
DI (Passa a la pàg. seguent) J

FA

ue apa ò

UES —
l'SICICALISTE
TIRAR

(Ve de la pàg. anterior)

Maquinista, Josa i Standard, s'ha esde-
vingut així. Són exemples que repetei-
xen un fet més general: Gas de Madrid,
construcció de Biscaia, Navarra i Sara-
gossa, metal.lúrgia de Vigo,banca, Ren-
fe, mestres...

Anotem que l'orientació de les Comis
sions Obreres perquè els convenis fos-
sin negociats pels treballadors unità-
riament, ha encarnat amb força. Cal dir,
endemés, que els càrrecs sindicals re-
' presentatius han prestat, contràriament
al que diuen els seus detractors,un va-
luosíssim "penúltim" servei al moviment
obrer en facilitar la incorporació de
delegats obrers a les negociacions, al
costat dels "legals". Això ha permès
que la batalla per la representativitat
unitària es guanyés amb més facilitat,
i manté un estil de sindicalisme de
massa que obre un món de possibilitats.
Al capdavall, la pluralitat no ha divi-
dit, 4 el sindicalisme practicat pels
treballadors té tots els requisits per
anomenar-lo unitari.

II PLATAFORMES I LLUITA ARTICULADA

Mai no tot són flors úi violes i en-
cara menys en els temps difícils que
vivim. Per força, cal carregar insufi-
ciències al dèbit:

Les plataformes reivindicatives, per
bé que hagin estat democràticament es-
tablertes, han flaquejat en precisió i
profunditat, di això s'ha traduft, en
alguns casos, en pèrdua de la íniciati-
Va davant de les empreses. Aquestes, en
general, duien contrapropostes ben pre-
parades (Seat, Olivetti, Pegaso, Mevo-
sa...). Sobretot ara que les Comissions
Obreres s'han constituit en confedera-
Ció amb un programa reivindicatiu comú,
les plataformes de cada lloc cal que
siguin concretes i molt ben estudiades.

Les accions en defensa d'allò que es
demanava han estat, en general, febles.
Segurament per la influència de l'am-
plària i vaguetat de les plataformes a
les quals prestaven suport, Tanmateix,
no podem oblidar la suspensió de l'ar-
ticle 35 4 la desocupació creixent com
a traves importants,sobretot per a l'a-
ventguarda, que tem caure en accions
del tipus de les del port, de Roca, 1
les seves consegúències. El port í Roca
no solament criden a la solidaritat im-
prescindible, sinó també a la reflexió
del Partít'i del moviment obrer.

Dir simplement que les lluites dures
van al fracàs no serveix (vet aquí la
víctoriosa construcció de Biscaia), i
Pot menar a certa desmobilització. Un
camí de solució és l'apuntat per l'ac-
ció del dia 12 de novembre: lluites ar-
ticulades, repetides

" jectius controlats. Peró cal omplir de
contingut aquesta fórmula, construir-la
a cada nivell: ram, territori, grup
d'empreses, etc. Com és habitual, el

Baix Llobregat continua essent punt de.

referència per a aquest sindicalisme
més madurj tot i que aquests dies les
quatre factories de Pegaso, amb llurs
accions coordinades, marxen positiva-
ment per aquests camins. P

i amb durada i ob--

El tema de la sindicació dels ense-'
nyants no és fàcil de plantejar ni de,
resoldre. La complexitat, d'aquest sec-
tor és molt gran,
tat de situacions com per la dificultat
d'organitzar una gran quantitat d'ense-
nyants dispersos - en múltiples centres
de treball. Però l'actual situació po-
lítica, caracteritzada pel desmantella-
ment dels aparells sindicals del fran-
quisme i per l'auge de la lluita de
masses dels ensenyants, obliga a plan-
tejar el tema de la sindicació amb gran
urgéncia.

tor majorita: i de les forces de la cul-
tura. Per la seva situació objectiva,
són aliats directes del moviment obrer
en la lluita per la democràcia i pel
socialisme. Peró el nivell de conscièn-
Cia d'aquesta situació i d'aquesta pers
pectiva és encara molt desigual.De fet,
només una àmplia avantguarda ho ha as-
sumit ja amb claredat. La gran majoria
avança cada vegada més ràpidament, pe-
rò també desigualment, cap a una plena
presa de consciència col.lectiva. I
nosaltres creiem que aquesta presa de
consciència avançarà realment a partir
de la lluita ji de l'organització dels
mateixos ensenyants. Només així retro-
baran plenament la seva veritable fun-
ció social i percebran la seva comuni-
tat d'interessos amb la classe obrera i
amb altres sectors populars.

És un fet, per exemple, que en els
moviments dels ensenyants d'aquests dar
rers anys hi ha formes de lluita (va-
gues, manifestacions, etc.) i d'orga-
nització (assemblees, representants ,
etc.)similars a les del moviment obrer,
Aquesta és, doncs, una via d'avanç que
cal preservar i impulsar.

També és un fet que la lluita delg
ensenyants ha coincidit progressivament
amb la del moviment obrer en moltes
ocasions. La darrera en va ser la mas-
siva participació en la jornada de va-
gues del dia 12 de novembre.

Tot això és el que cal tenir en comp
ce a l'hora de plantejar-nos la questió

Tot fent camí, caldrà resoldre ques-
tions com són ara la intervenció de les
flamants federacions d'indústria en la
contractació col.lectiva, la descentra-
lització de la COS per tal de poder com
binar les accions generals, menys fre-
quents, amb les més localitzades: els
organismes unitaris d'empresa, etc.

1íII ANY NOU... OFENSIVA NOVA

A tot arreu una mica, hi ha la idea
que s'expressava a Maquinista: No eng
conformem amb el laude, ens afegirem al
provincial del metall per aconseguir
les nostres reivindicacions. En aquesta
època més que maí, la firma de convenis
o els laudes no signifiquen una treva,
un parèntesi. La insatisfacció continua
essent enorme i els protagonistes de la
lluita de classes, obrers i patrons ,
són conscients que els propers mesos
marcaran el futur. Temes com la lliber-
tat sindical, les lleis laborals, la

tant per la diversi-:

Els ensenyants consti cueixen el sec-:

mateixa llei de convenis,

"negociació permanent",

20-X11-1976

LA SINDICACIÓ
DELS ENSENYANTS

de la sindicació dels ensenyants i de
les vies més adequades per a dur-la en-
davant.

Nosaltres creiem que la perspectiva
justa és la d'impulsar una organització
Sindical unitària, amb característiques
de moviment socio-polític, capaç d'a-
glutinar el conjunt dels ensenyants,
tant per a la seva lluita reivindicati-
va com per a la seva plena participació
en la transformació democràtica del
sistema educatiu.

Aquest moviment sindical socio-polí-
tic no es pot crear,evidentment, a par-
tir de zero, sinó a partir de les llui-
tes realitzades, de les experiències
acumulades, de les estructures unità-
ries sectorials ja existents i, en de-

: finitiva, del moviment real tal com es
manifesta avui.

En aquest sentit, és un fet que avui
no existeix entre els ensenyants la plu
ralitat sindical. Si hi ha alguna cen-
tral sindical històrica és en forma
d'avantguarda marginal, que intenta va-
nament trobar programes reivindicatius
al marge de la dinàmica unitària real.
D'altra banda, tampoc no existeix un
buit sindical comparable al que ha dei-
xat en el terreny obrer el desmantella-
ment de la CNS, Jllevat del sector de
l'ensenyament privat, on Sí que exis-
teix un cert buit d'aquestes caracte-
rístiques.

En aquestes condicions, el projecte
de sindicat unitari ha de sorgir d'un
ample debat de masses i, alhora, d'una
negociació entre instàncies, entorn
d'un programa d'acció sindical unitari.
En aquest debat caldrà potenciar al mà-
xim les característiques de moviment so
cio-polític, per taí que siguin assumi-
des conscientment per la majoria dels
ensenyants, no com una imposició orga-
nitzativa feta per dalt.

Per tal d'assegurar una participació
i una representativitat reals de la ma-
joria dels ensenyants, caldrà partir de
l'organització en els centres de tre-

(Passa a la pàg. seguent)

la desocupa-
ció, l'amnistia laboral i d'altres es
decidiran en l'escenari, molt més vast,
de la lluita per la plenitud democràti-
ca.

En el terreny polític i laboral, els

treballadors una etapa de
que no s'acaba,

i que requereix una

entrem en

amb els deu dies i
pressió sostinguda perquè esdevingui
airós l'envit.
El reformisme ajorna l'acció obrera
tentar dividir forces, com
ga xi cosa política. Llavors hi
haurà temps millors per poder concedir,
diuen. Els treballadors preparen llurs
instrumentsy els sindicats i la unitat
d'acció, i responen, Com a la Maquinis-
ta: Feina feta, no fa nosa.

ENRIC

20-XI1-1976

partit

treball

REUNIO DE QUADRES DE TOT CATALUNYA

Pàgina 7

ida del partititvida del partit

'bre del secretariat del Comité Central,
com també alguns membres del Comitè
Central.

La reunió va ser oberta per una in-

Ui PARTIT DE NOU TIPUS iciccrzrens

El passat dia 12 s'ha celebrat una
reunió, a nivell de Catalunya, de les
delegacions delsvprincipals comitès del
Partit, compostes pels responsableg po-
lítics, d'organització 1 de finances.
Hi assistiren més d'un centenar de com-
panys i companyes.

Hi va assistir també una delegació
del Comitè Executiu, encapçalada pel
company Gregori López Raimundo, secre-
tari general del Partit, i composta per
Antoni Gutiérrez Díaz, Josep Sala, Jo-
sep Pardell, Margarida Abril, Josep
Serradell (Roman) í Josep Clariana,mem-

LA SINDICACIÓ DELS ENSENYANTS

(Ve de la pàg. anterior)

ball,
a una Organització de masses sentida

sempre amb l'objectiu d'anar cap

com a pròpia per la majoria i no pas
Cap a una organització minoritària d'a-
vantguarda.

Hi ha, certament, el perill que a-
questa orientació afavoreixi el sorgi-
ment de tendències corporativistes i

"gremialistes". I que aquestes tendèn-
Cies frenin o obstaculitzin després la
necessària confluència amb el moviment
obrer i l'aliança entre les forces del
treball i de la cultura. Contra aquest
perill caldrà lluitar amb una pràctica
democràtica de masses, tot fomentant la
participació dels ensenyants en accions
sindicals de tipus general —i,en aquest
sentit, insistim en valorar la seva pre
sència en la jornada del passat dia 12
de novembre-j, fent assumir tota la pro-
blemàtica de l'educació pels sindicats
obrers i establint relacions orgàniques
amb totes les instàncies unitàries que
crel el mateix moviment obrer.

També hem d'impulsar,en l'organitza-
ció sindical unitària dels ensenyants,
la tendència a avançar cap a una gran
central unitària dels
siguin acollides totes les tendències i
es retrobin tots els treballadors, ma—-
nuals i intel.lectuals,

Però res d'això no serà factible si
no aconseguim mobilitzar 4 organitzar
la gran majoria dels ensenyants en un
sindicat sentit é assumit com a propi.
Per això no creiem que, en les actuals
condicions, la millor via sigui, per
exemple, impulsar l'organització de Co-
missions Obreres de l'Ensenyament. A-
questa via ens duria a enquadrar una
avantguarda, és a dir, una minoria dels
ensenyants. I significaria deixar-el
terreny lliure perquè les forces més
conservadores —sectors de l'Església,
les restes de la . CNS, etc.- poguessin
"imposar les seves pròpies opcions orga-
nitzatives. De fet, seria deixar el
terreny lliure per a una divisió sindi-
cal que, després, faria infinitament
més difícil la confluència real del mo-
viment dels ensenyants amb el conjunt
dels treballadors.

Al contrari, cal anar cap a una or-
ganització sindical majoritària que as-
sumeixi com a pròpies les formes d'ac-
tuació que avui configuren el projecte
sindical de Comissions Obreres: formas
assembleàries, negociació directa (no
per centrals d'afiliats), etc. sl

Això no vol dir que l'avanç cap a un
eindicat unitari de masses s'hagi de
fer de manera. uniforme a tots els sec-

treballadors, on

tors. Cal partir, com hem dit abans, de
,la situació existent.

Així, per exemple, en el sector dels
mestres estatals cal partir de les for-
mes d'organització, de participació i,
de representació aconseguides en les
actuals lluites. En tot cas, cal donar
a aquestes formes un contingut i un
programa que permetí superar el caràc-
ter immediatista de les lluites actuals
i obrir perspectives més generals,

En el sector de l'ensenyament privat
la situació és més complexa. No hi ha
un esquelet organitzatiu que englobi la
gran majoria dels ensenyants i pugui
servir com a instrument de negociació.
La CNS,que va ser utilitzada, amb grans
limitacions, com a mitjà de negociació,
s'està desmantellant. L'organització ha
de partír, . doncs, dels centres. I per
heus és necessari imposar el dret de
claustre en els centres i, a partir
d'aquí, anar cap a l'elecció de repre-
sentants éí la coordinació de centres.
Ja sabem que imposar el dret de claus-
tre no serà fàcil, perquè els empresa-
ris i el mínisteri s'hi oposaran tant
com podran. Per això, aconseguir aquest
dret vol dir emprendre una gran bata-
lla. És l'única forma de poder avançar
Cap a una organització des de la base i

"' de poder crear instruments vàlids de
negociació col.lectiva.

Als instituts, el procés també té
formes diferents. Cal establir inicial-
ment uns punts d'acord entre tots els
nivells o "estaments" i avançar, a par-
tir d'aquí, cap. a un programa conjunt
en el qual siguin respectades i assumi-
des les característiques de cadascun
d'elis. Alhòra, cal trobar formes de
coordinació que evítin l'"estamentalis-
me", tant dels numeraris com dels no

.numesaris.

La unificació de tots els sectors
de l'ensenyament serà, . doncs, una con-
fluència en dues direccions: en primer
lloc,la relació entre les diferents or-:
ganitzacions sectorials, en segon lloc,:
el plantejament, des de cada sector, de
lluítes i objectius generals, que en-
globin el conjunt de l'ensenyamentia
nivell de localitat, de comarca í de

.tot Catalunya. La culminació d'aquest
procés ha de ser .la constitució d'una
Federació Unitària de Sindicats d'Ense-
nyants.

Aquests són, al nostre parer, els
elements més importants per impulsar i
aprofundir la nostra disoussió i per
plantejar la creació d'un sindicat uni-
tari dels ensenyants com a objectiu de

qmasses immediat.

(Roman). Intervingueren vint-i-quatre
companys que assenyalaren els progres-
sos realitzats en el creixement numèric
del Partit i, també, les insuficiències
que cal superar per tal d'avançar molt
més ràpidament en el camí d'assolir el
Partit de 50.000 membres, objectiu que
es va marcar el Ple del Comitè Central
del setembre passat. El company Josep
'Clariana va fer una intervenció espe-

cial entorn dels problemes de les fi-
nances.

El company Gregori López Raimundo va
intervenir per resumir els treballs de
la jornada i plantejar: les orientacions
essencials que cal seguir en aquest pe-
ríode de grans lluites de masses 4 de
les grans batalles polítiques electo-
rals en què els comunistes estem immer-

: gits, i també que, per a participar-hi
com a partit orientador 4 organitzador
del poble, necessitem una organització

, més gran i més forta.

IMPORTANTS AVENÇOS EN EL
RECLUTAMENT

No dubtem gens ni mica de qualificar
aquesta conferència com de molt positi-
va, tant per la riquesa d'experiències
que aportaren les diferents interven-
cions com pels avenços numèrics i qua-

litatius que han experimentat la ma-
joria d'organitzacions en el: darrers
quatre mesos. En aquest temps moltes

organitzacions han duplicat, i bastants
triplicat,els seus efectius. Hom cons-
tatà la importància de la celebració
del 40 aniversari i del lliurament de
carnets pel que fa a la sortida a la
claror, del Partit.

Malgrat el nombre d'ingressos, es-
tem encara lluny de la fita dels SO mil
militants proposada pel Comitè Central,
però no hi ha dubte que existeix l'on-
tusiasme 4 la comprensió suficient per

RAFAEL VIDIELLA

presentació del llibre

La presentació d'un llibre de Mont-
8errat Roig,Rafael Vidiella, l'aventura
de la revolució, al teatre de L'Orfeó
de Sants,va convertir-se en un. acte po
Itic singular, al voltant de l'auantu-
ra revolucionària del nostre company,
Vidiella.

Josep Verdura, Josep M. Benet, Mont-
serrat Roig i Pere Ardiaca gloggaren la
figura del vell lluitador, obrer, cata-
là, socialista, unitari, fundador del
nostre partit..., que retorna a Barcelo
na disposat a seguir lluitant. ER

I Ed PE ES (ss

Després, el matetz Vidiella, ti com
,87 volgués demostrar fins a quin pumt
és encara un exael.lent lluitador, va

lar, a partir de la història obrera
1 revolueionària de Catalunya, dels pe-
rille que comportava el terrorisme de
grup, de quins eren els camins verita-
QDlement revolucionaris.a casa nostra.

(Passa a la pàg. seguent)

Pàgina 8

20-XI1-1976

vida del partit X

REUNIO DE QUADRES

UN PARTIT
DE NOU TIPUS

(Ve de la pàg. anterior)

aconseguir-la en un termini breu. Així,
vàrem comprovar que s'havien fet esfor-
ços seriosos de cara al reclutament de

treballadors de grans empreses. També
entre les dones els avenços han estat
importants, sense poder dir el mateix

respecte als pagesos, on els progressos
han estat, en general, molt minsos.
LES AGRUPACIONS COMUNISTES

atenció espe-
formes d'or-

Tema que va merèixer
cial fou el de les noves
ganització. Les agrupacions àmplies,en
base generalment territorial, són una
realitat que s'està obrint forat, mol-
tes vegades sense necessitat de tren-
car res,sinó a partir de l'ampliació de
les cèl.lules existents, El caràcter
d'aquestes agrupacions ve determinat
per la seva amplitud -hom parlava d'a-
grupacions de més de cent comunistes-,
pel seu caire obert invitació a la
: Yeunió d'amics,simpatitzants, veins...-,
per unes discussions centrades fonamen—
talment en l'actualitat política i pel
funcionament de comissions de treball
on s'incorporen els elements actius de
l'agrupació.

LOCALS DEL PARTIT

Són un bon nombre les organitzacions
que tenen obert local del Partit. D'al-
tres tenen previst fer-ho en un temps
breu. A Barcelona ciutat són 22
cals an funcionament i n'hi ha
a punt d'obrir-se. Sens dubte,
importanr en el camí d'imposar
galització del Partit.

LA VENDA PÚBLICA DE "TREBALL"
I DE "MUNDO OBRERO

Hom constatava la bona acollida,
entre el poble,de TREBALL i MUNDO OBRE-
RO quan aquests han estat venuts de for
ma pública i massiva. El cas de Mataró,
on es recolliren 22 mil pessetes de la
venda del TREBALL especial, dedicat al
referèndum, és hen expressiu del que es
pot fer en aquest sentit. Es va veure
la conveniència d'establir els mecanis-
mes organitzatius que facin possible la
venda periòdica al carrer dels mate-
rials del Partit. L'acceptació de la
propaganda del PSUC és evident, si te-
nim en compte que TREBALL, malgrat que
és un setmanari encara il.legal, té una
tirada, en aquests moments, d'uns 17
mil exemplars, una de les més altes pel
que fa a revístes en català, mentre que
l'edició a Catalunya de MUNDO OBRERO
arriba ja prop dels 25 mil exemplars.

Gregori López Raimundo, al Ple comarca
del Baiz Llobregat, celebrat recentment

- 4

VENDA PUBLICA DE TREBALL A CORNELLA

LES FINANCES DEL PARTIT

La necessitat d'una política de fi-
nances es va fer evident, La campanya
abstencionista ha estat només una mos-
tra del que seran les properes elec-
cions, i per a això calen molts diners,

però encara hi ha moltes altres despe-
ses. Els companys de Mataró ' n expo-
sar amb molta claredat com . .. de plan

tejar una políti 3 finances agressi-
va i com cal establix mecanismes d'ac-
ció i de control. Algunes organitza-
cions han fet ja una realitat el co-
brament al cent per cent de la propa-
ganda, així com les cotitzacions sobre
la base de l'u per cent del salari. Ri-
fes, festes, venda d'objectes es con-
verteixen en formes de participació de
les masses en el finançament del Par-
tit.

Evidentment, tot aquest procés cap
al partit de masses, es va veure Ínti-
mament lligat a la lluita per les rei-
vindicacions de la classe obrera i de
les masses populars, a la lluita per
les llibertats democràtiques úi nacio-
nals, però també a una voluntat ferma
i decidida de reclutar i organitzar.

JOAN SANJUAN

5 CONFERÈNCIA DEL PSUC A TARRAGONA

S'ha celebrat la II Conferència de
l'organització de Tarragona del PSUC.
Hi van assistir cinquanta-set delegats
i els companys Josep Pardell ú Antoni
Gutiérrez Diaz, del Comitè Executiu, i
Màxim Antequera, del Comité Central.

Després del debat consecutiu a la

lectura de l'informe polític, es va ar-,

ribar a les seguents conclusions: Re-
buig de la política reformista i preco-
nitzar l'abstenció al referèndum. Impul-
sar les mobilitzacions obreres, el sin-
dicat de CCOO úi el moviment popular.
Saludar el congrés de la Unió de Page-
sos. Exigir la legalitat del PSUC: pro-
pòsit de doblar aviat el nombre de mi-
litants. Continuar i acréixer la campa-
'nya de divulgació de la premsa del Par-
tit. Reformar la necessitat de l'alian-—
ça de les forces del treball di de la
cultura. Impulsar el moviment de l'alli
berament de la dona.Denunciar els repe-
tits atemptats contra el company Rafael
Nadal i la responsabilitat que, per la
seva impunitat, se'n deriva per a les
autoritats locals.

La Conferència va elegir el nou co-
mitè local.

fus A BLANES I

P4 —b—É—É———

El 7 d'aquest mes tingué lloc una
reunió de.l'organització del PSUC a Bla
nes. Hi assistiren cent cinquanta per
sones. Hi havia els companya.Josep Par-
dell, del CE i Màxim Antequera, del CC.
Tàmbé una representació de les Joven

tuts Comunistes de la localitat.

Aquesta reunió tenia el caràcter de
presentació pública del comitè local de
Blanes, el responsable polític del qual
és el company Francesc Vargas.

Es va fer un examen polític de la
situació actual del nostre pais, amb
explicació d'allò que significava el
referèndum i per què calia abstenir-se.

JOVENTUT COMUNISTA

REUNIÓ DEL
COMITÈ NACIONAL

S'ha reunit el Comitè Nacional am-
pliat de la Joventut Comunista de Cata-
lunya, amb assistència de cent cinquan-
ta militants, presidit pel secretari ge
neral, Josep Maria Riera. S'han pres,
entre altres, els seguents acords:

Fer una crida a totes les organitza-
cions, institucions, grups i moviments
perquè sigui conegut i discutit el mani
fest "Per conquerir els nostres drets,
guanyem la democràcia per a Catalunya"

Denunciar les dificultats que el go-
vern està posant el desenvolupament del
Congrés de la Joventut Catalana i ex-
pressar la ferma decisió de prestar su-
port al Congrés, estendre'l i fer-lo
avançar entre tota la joventut catala-
na.

Fer una crida a tota la joventut, i
saludar totes les iniciatives que en
aquest sentit es facin, per una campa-
nya pel dret de vot i majoria d'edat
als divuit anys i per la desaparició de
la Delegación Nacional de la Juventud,
la municipalització de tot el seu pa-
trimoni i Ja seva administració pels
organismes unitaris de la joventut a
cada localitat.

Aprovar el document presentat sobre
"la questió femenina ji la JCC" úi que
serveixi d'instrument per a l'organit-
zació i per al conjunt de la joventut
catalana, per a la discussió úi lluita
de tota la joventut contra la discrimi-
nació de la dona jove.

Publicar, a partir del proper mes de
gener, Una nova revista central de la
JCC, amb les caracteristiques d'una re-
vista juvenil de masses.

Exigir el lliurament immediat de pas
saport a Ramon Morales, exiliat a Fran-

ça per motius polítics des del 1972, i
denunciar les detencions de militants
de la JCC a Terrassa, Sabadell i Barce-
lona aquests darrers dies, entre ells
Joan Pellicer, membre del Comitè Na-
cional.